Programa obert 2025
Tema 2025 ATMOSFERES
Les atmosferes són una de les dimensions més subjectives i emocionals d’un espai. Sorgeixen de la interacció complexa entre elements físics, com la llum, els materials, els colors i les formes, i factors immaterials, com ara les emocions, els records i els sentits. Encara que no es poden quantificar ni delimitar, l’intangible exerceix un impacte transformador: defineix l’essència de les coses més enllà de la seva aparença física i connecta les persones amb quelcom profund i significatiu.
Crear atmosferes es pot convertir en un acte conscient, quan s’utilitzen elements tangibles per influir en allò intangible. És un joc entre el que és material i el que és immaterial, gairebé com un procés d’alquímia, on les transmutacions de la matèria tenen el poder de transcendir allò conscient i assolir les dimensions de l’inconscient.
Llum i ombra, materialitat i textura, proporcions, profunditat, so i acústica, color i olor conformen la paleta que defineix l’atmosfera d’un espai i en determina la seva intensitat emocional. Comprendre allò intangible implica observar, sentir i interpretar allò que no s’explicita però és on hi habiten la subjectivitat i la transcendència.
Al projectar, referir-se a “sentir el lloc” significa comprendre més enllà de les paraules i percebre més enllà del pensament. És una crida a crear obres connectades espiritualment i emocionalment amb el caràcter únic de cada lloc, i oferir respostes que transmetin ànima, aquell intangible que anomenem atmosfera.
Cicle de conferències RCR TALKS
El cicle de tres conferències anirà a càrrec dels cineastes i artistes visuals Ila Bêka i Louise Lemoine, el treball dels quals se situa en la intersecció entre les arts visuals, el cinema de no-ficció i l’arquitectura; l’arquitecte català Xevi Bayona, director artístic del Festival del Foc i de la Llum, Lluèrnia d’Olot, i fundador de Bayona Studio, un espai dedicat a l’experimentació i la recerca interdisciplinària en arquitectura, urbanisme, art, paisatge i instal·lacions efímeres i lumíniques; i l’arquitecta japonesa Kazuyo Sejima, guanyadora de més de quinze premis i reconeixements, entre els quals destaca el Premi Pritzker 2010, que va compartir amb el seu soci a SANAA, l’arquitecte Ryue Nishizawa.
MATÈRIA BOSC VII
Matèria Bosc és un programa de RCR Bunka Fundació comissariat per Isabel Ferreira i realitzat en col·laboració amb LABEA – Laboratori d’art, ciència i natura.
És una selecció de videocreacions de curta durada de videodansa, videoperformance i videoart que, com en edicions anteriors, obren les conferències del Programa Obert i celebren la força poètica dels arbres.
Isabel Ferreira és comissària i gestora cultural. Actualment és directora artística de LABEA, i d’Arbola, el festival que celebra la cultura dels arbres. És graduada en Història de l’Art, màster en Cultura Visual i experta universitària en Cultura i Territori.
Cicle de video-creacions MATÈRIA BOSC VII
Matèria Bosc celebra la setena edició el 2025 amb un programa de tres videocreacions que dialoguen amb les tres conferències sota el tema comú de Atmosferes.
Aquest any es convoca per primera vegada el concurs de curtmetratges amb la temàtica Atmòsferes, que convida els creadors audiovisuals a plasmar, en un màxim de cinc minuts, l’essència d’un espai, un moment o una emoció a través de la imatge i el so.
Dimarts, 8 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · Títol (2024) · creador, país · 00:00 min
Resum.
Fitxa tècnica.
Dimarts, 8 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
CINEMA · Títol · Ila Bêka i Louise Lemoine · Bêka & Lemoine
Resum.
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar com a arquitecte a la Università Iuav di Venezia i a l’École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va estudiar amb figures destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan, que van influir en la seva trajectòria.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals a la Universitat de la Sorbona, desenvolupant un estil narratiu singular que combina tècniques documentals i narratives.
Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen a la intersecció de les arts visuals, el cinema de no-ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per explorar com les persones experimenten, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en destacats festivals de cinema i museus d’art i arquitectura. El 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la col·lecció permanent. Les seves obres també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran importància, com el MAXXI—The National Museum of 21st Century Arts (Roma, Itàlia), el CNAP—Centre National des Arts Plastiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre d’altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre les quals destaquen Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tokyo Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Harvard Graduate School of Design (GSD), la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, l’Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i l’Architectural Association School de Londres (Regne Unit).
El 2023, van publicar The Emotional Power of Space (ed. B&P), una obra que explora els aspectes emocionals, socials i culturals de l’espai.
Dijous, 10 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · Títol (2024) · creador, país · 00:00 min
Resum.
Fitxa tècnica.
Dijous, 10 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Títol · Xevi Bayona · Bayona Studio
Resum.
Aquesta conferència té el suport de la FUNDACION hna i és beneficiària del programa CONECTA by hna.
Xevi Bayona (Olot, Espanya, 1982) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va obtenir un postgrau en Paisatgisme i va fer un màster en Teoria i pràctica del projecte arquitectònic. Des del 2008 és professor a la Universitat Politècnica de Girona i des del 2018 és professor al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.
Bayona Studio és un taller i estudi centrat en l’experimentació i la investigació, combinant diferents disciplines que es complementen: arquitectura, urbanisme, art, paisatge i llum. Entre les obres destaquen la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, entre d’altres.
Des del 2017 col·labora amb Àlex Posada de MID Studio i és el director artístic del Festival Lluèrnia d’Olot des dels seus inicis. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals tres premis FAD, i ha impartit conferències, tallers i realitzat projectes a diverses ciutats europees.
Dimarts, 15 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · Títol (2024) · creador, país · 00:00 min
Resum.
Fitxa tècnica.
Dimarts, 15 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Títol · Kazuyo Sejima · Kazuyo Sejima & Associates / SANAA
Aquesta conferència té el suport de Cercle Gespromat.
Resum.
Kazuyo Sejima (Mito, Prefectura d’Ibaraki, Japó, 1956) es va graduar en Arquitectura a la Universitat de Dones del Japó. L’any 1981 es va incorporar a l’estudi de Toyo Ito. El 1987 va establir el seu propi despatx a Tòquio, Kazuyo Sejima & Associates, i el 1992 va ser nomenada Arquitecta Jove de l’Any per l’Institut d’Arquitectes del Japó. El 1995, juntament amb Ryue Nishizawa, va cofundar SANAA (Sejima + Nishizawa & Associates), una firma reconeguda internacionalment pels seus dissenys innovadors i influents. Entre els seus projectes més destacats hi ha el Centre d’Aprenentatge Rolex a Lausana (Suïssa), el Pavelló de Vidre del Museu d’Art de Toledo a Ohio (EUA), el Nou Museu d’Art Contemporani de Nova York, el Pavelló Serpentine a Londres, l’Edifici Christian Dior a Omotesando (Tòquio) i el Museu d’Art Contemporani del Segle XXI a Kanazawa, guardonat amb el Lleó d’Or el 2004 com a obra més significativa de la IX Exposició Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia. El seu treball ha estat àmpliament exhibit als Estats Units i a Europa.
Al llarg de les seves carreres, Sejima i Nishizawa han rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen la Medalla Memorial Arnold Brunner de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Lletres (2002), el Premi de Disseny de l’Institut d’Arquitectura del Japó (2006), el Kunstpreis Berlin de l’Acadèmia d’Arts de Berlín (2007) i el prestigiós Premi Pritzker d’Arquitectura (2010). L’any 2025, Sejima va ser distingida amb el Premi Charlotte Perriand a França.
A més de la seva pràctica arquitectònica, Sejima ha impartit classes en institucions de prestigi com la Universitat de Princeton, l’Escola Politècnica Federal de Lausana, la Universitat Politècnica de Milà, la Universitat d’Art de Tama, la Universitat Nacional de Yokohama i la Universitat de Keio. Des del 2022, és directora del Museu Metropolità d’Art Teien de Tòquio.
