Programa obert 2024

Matèria Bosc és un programa de RCR Bunka Fundació comissariat per Isabel Ferreira i realitzat en col·laboració amb LABEA – Laboratori d’art, ciència i natura.

És una selecció de videocreacions de curta durada de videodansa, videoperformance i videoart que, com en edicions anteriors, obren les conferències del Programa Obert i celebren la força poètica dels arbres.

​Isabel Ferreira és comissària i gestora cultural. Actualment és directora artística de LABEA, i d’Arbola, el festival que celebra la cultura dels arbres. És graduada en Història de l’Art, màster en Cultura Visual i experta universitària en Cultura i Territori.

“Comencem a produir bosc com a subjectivitat, com una poètica de vida.”
Ailton Krenak

Matèria Bosc celebra la sisena edició el 2024 amb un programa de cinc videocreacions que dialoguen amb les cinc conferències sota el tema comú de Compartir.

L’artista alemanya Johanna Reich qüestiona la nostra relació amb la natura com a introducció a la reflexió de Bleda i Rosa sobre els estrats d’un indret diferent. Els brasilers Anna Dantes i Ailton Krenak parlen de la realitat còsmica de la vida abans d?explorar de la mà de Carles Oliver un possible model productiu per frenar el canvi climàtic. Els britànics Robbie Synge i Julie Cleves investiguen solucions col·laboratives per esquivar els problemes d’accés a la naturalesa de persones amb discapacitat física com a avantsala a les propostes que desenvolupa Lacol entorn d’infraestructures comunitàries. L’arquitecte italià Filippo Nassetti i l’artista multimèdia Michail Rybakov són tots dos artistes residents del programa S+T+ARTS AIR i experimenten col·laborativament amb científics models, simulacions numèriques i tècniques de visualització generades amb Computació d’alt rendiment. A la xerrada diàleg s’exposa aquest model de recerca juntament amb Hygor Melo dels Sony Computer Science Laboratories de Roma. Tanquem el cicle amb Ian Capillé que pensa a l’arbre com una càmera, com un suport d’imatges, i que fa tàndem amb els arquitectes francesos Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal que consideren que l’arquitectura és llibertat, generositat, plaer. L’obra d’Ian Capillé s’ha produït durant les Residències Arbola 2024 a la categoria de creació amb el suport de LABEA i RCR Bunka Fundación.

MATÈRIA BOSC VI · Me as Nature (2023) · Johanna Reich, Alemanya · 01:27 min

La video performance “Me as Nature” mostra l’artista dempeus davant del paisatge muntanyós, al cim. La seva silueta també conté una visió de la natura. A les mans oneja una bandera que sembla estar feta d’aigua brillant. Durant segles, l’ésser humà ha intentat dominar la natura a través de la tecnologia, separant-se així d’ella. No obstant això, gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial, ens estem adonant que ens hem de plantejar de nou la pregunta de com ens veiem.

Artista visual, cineasta: Johanna Reich.

MATÈRIA BOSC VI · La flecha y la salvia (2021) · Anna Dantes & Ailton Krenak, Brasil · 08:22 min

La flecha y la salvia parla sobre les plantes mestres que obren la realitat còsmica de la vida, el seu poder de visió i curació. És el 4t lliurament de la sèrie de set capítols “Flecha Salvaje” narrades pel filòsof brasiler Ailton Krenak i produïdes per Selvagem, amb l’assessoria de Huni Kuin Dua Buse i Cristine Takuá del cicle d’estudis sobre la vida.

Participen en el “compostatge d’imatges” els artistes Alexandre Vogler, Camilla Coutinho, Gerald McDermott, Josies Manà Kaxinawa, Tadeu Siã Kaxinawa, Rember Yahuarcani, Maria Klabin, Taua Klonowski, Chonon Bensho, Lastenia Canayo, Karl Blosuk Soria (Shimpuarte), Jeffrey Ventrella, Sérgio Bernardes Filho, Elisa Mendes, Tatulí Macário Kaxinawá Ixã, Edi Yaka i Isaka Huni Kuin i
Thiago Carvalho Wera’i.

Direcció artística, guió i investigació: Anna Dantes. Orientació i narració: Ailton Krenak. Consultoria: Dua Buse i Cristine Takua. Narració: Cris Takua, Dea Trancoso i Mateus Aleluia. Producció: Madeleine Deschamp. Edició: Elisa Mendes. Animacions: Livia Llama. Banda sonora: Lucas Santatana i Gil Monte. Assistents de producció: Victòria Moawad i Laís Furtado. Suport especial: Domitille Camus i de l’IPÊ – Institut d’Investigacions Ecològiques.

ARQUITECTURA · La recerca col·lectiva d’un nou model productiu · Carles Oliver Barceló

Presentat per Jordi Moret i Vayreda, delegat de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Segons la ONU, les polítiques implementades actualment no condueixen a frenar el canvi climàtic i els seus efectes derivats, com les ones de calor extremes, la sequera, o la pujada del nivell del mar. Revertir aquesta situació requereix un canvi dels models de producció i consum en tots els àmbits. I aquest esforç haurà de ser necessàriament col·lectiu.

En el camp de l’arquitectura, a les Illes Balears s’han desenvolupat una sèrie d’exemples que configuren un possible model productiu que té en compte i redueix les externalitats que genera. La suma d’aquestes propostes constitueixen un llenguatge que no està basat en una qüestió d’estil ni de forma, sinó en la incorporació de prioritats ambientals i socials, on la recuperació del patrimoni cultural esdevé eina tant per donar compliment als objectius de descarbonització, com per recuperar la noció de ciutat com a suma d’intervencions anònimes i silencioses, on l’autosuficiència en els processos constructius difumina el límit entre l’espai productiu de la vila i l’espai productiu de fora vila.

Carles Biel Oliver Barceló (Felanitx, Illes Balears, 1979) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB – UPC) i mestre d’obres per necessitat professional. Durant els seus estudis, va rebre beques per estudiar a UC Los Angeles, TU Delft i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM – UPM). Del 2007 al 2009, va compartir estudi amb Francisco Cifuentes, de qui va aprendre a projectar des de la construcció. Des del 2009, és membre de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), on va dirigir el projecte d’adaptació al canvi climàtic ‘Life Reusing Posidonia’ a Formentera, el qual va rebre el premi LIFE 2021 al millor projecte de medi ambient per la Comissió Europea. Del 2019 a 2023 ha estat responsable del Departament Tècnic de l’IBAVI. Ha estat coautor d’altres projectes pilot d’habitatge com els 5, 8 i 19 habitatges de protecció pública (HPP) a Palma, o 6 HPP a Santa Eugènia, de l’ecobarri UAC2, i d’obres de rehabilitació com Sant Miquel 19, o Can Lliro. Els projectes desenvolupats tant a nivell particular com part de l’equip de l’IBAVI han rebut alguns premis que faciliten la credibilitat per plantejar segons què. Aquesta obra ha estat àmpliament publicada i exposada.

ARQUITECTURA · Repensar el quotidià · Cristina Gamboa · Lacol Arquitectura cooperativa

Presentada per Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Aquesta conferència té el suport de la FUNDACION hna i és beneficiària del programa CONECTA by hna.

La quotidianitat és el lloc del comú, el diari i l’ordinari. El potencial  transformador de les pràctiques quotidianes és el punt de partida per imaginar d’altres formes d’organitzar-se i relacionar-se, de construir i habitar l’arquitectura en un context de crisi sistèmica (social, ambiental i econòmica).

Lacol és una cooperativa d’arquitectes establerta el 2009 al barri de Sants de Barcelona. Treballen per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per la transició ecosocial, mitjançant l’arquitectura, el cooperativisme i la participació.

Creien que la manera de transformar la ciutat és a través de la participació activa de les persones que l’habiten i mitjançant l’acció proactiva. Treballen els interessos relacionats amb la qualitat de vida de totes les persones que comparteixen la ciutat. L’aportació de l’arquitecte es fa dins del moviment urbà com una peça més d’aquest engranatge, ajudant a traduir les inquietuds ciutadanes i a traduir-les en paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix gràfic…

Fomenten, entre d’altres, el debat i la discussió sobre els usos dels espais i la gestió dels espais urbans, els models de ciutat, la participació i la recuperació del patrimoni.

MATÈRIA BOSC VI · Breathing Arquitecture (2024) · Filippo Nassetti, Itàlia · 03:30 min

Aquest vídeo té el suport de la Comissió Europea i és beneficiària del programa S+T+ARTS AIR.

Centrant-se específicament en el sistema respiratori, Breathing Architecture experimenta de manera col·laborativa amb models, simulacions numèriques i tècniques de visualització creades amb Informàtica d’alt rendiment. En seleccionar i estructurar la informació, la bellesa es fa funcional per permetre interpretar, recordar i connectar.

Artista: Filippo Nassetti. Mentors científics: Beatriz Eguzkitza (BSC), Silvia Ceccacci (BSC), Jerónimo Calderón (BSC), Guillermo Marín (BSC), Uwe Wössner (HLRS), Leyla Kern (HLRS) i Susanne Malheiros (HLRS); Tutors Artístics: Pep Gatell (EPICA), Fco. Javier Iglesias Gracia (EPICA). Innovació artística: Rodolfo Groenewoud van Vliet (IN4ART), Lija Groenewoud van Vliet (IN4ART). Comunicació: Darja Oražem (PINA), Taja Kavčič (PINA)

ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA · El cos i la ciutat · Michail Rybakov & Hygor Melo

Presentats per Carme Pigem, fundadora de RCR Arquitectes i assessora del projecte europeu S+T+ARTS Air

Aquest vídeo té el suport de la Comissió Europea i és beneficiària del programa S+T+ARTS AIR.

Conferència en diàleg de l’artista multimèdia en residència Michail Rybakov amb l’investigador especialitzat en física computacional i sistemes complexos Hygor Melo de Sony Computer Science Laboratories de Roma (Sony CSL). Abordaran el concepte d’espai personal i exploraran com les ciutats en què vivim influeixen en la nostra experiència diària de l’espai personal.

S+T+ARTS AIR és un projecte que aprofita el poder de l’art, la ciència i la tecnologia per abordar els reptes urgents als quals s’enfronta la nostra societat.

La Comissió Europea reconeix el paper vital de les indústries culturals i creatives per millorar la competitivitat d’Europa i impulsar la innovació. Integrant art, ciència i tecnologia, podem desbloquejar el potencial transformador del sector cultural, estimulant el pensament crític i oferint noves perspectives sobre el futur de la nostra societat davant els avenços tecnològics i els impactes ambientals.

Michail Rybakov (Leningrad, URSS, 1984) és un artista mediàtic centrat en la interacció del cos i la tecnologia a la vida quotidiana. Ha estudiat art multimèdia a la Universitat Estatal d’Art i Disseny de Karlsruhe, i va tenir el filòsof de la ciència i antropòleg Bruno Latour de mentor durant els seus dos anys de recerca de postgrau sobre el tema “Estratègies d’arribada a l’espai”.

Hygor Piaget Monteiro Melo és un investigador especialitzat en física computacional i sistemes complexos, centrat en la ciència de les ciutats i el comportament humà col·lectiu. Té un doctorat en Física de la Matèria Condensada per la Universitat Federal de Ceará al Brasil (2016) i actualment és investigador associat al Sony Computer Science Laboratories de Roma. Hygor aprofita les eines de la física i les matemàtiques per desvelar informació sobre la dinàmica urbana i les interaccions humanes.

MATÈRIA BOSC VI · Pocas personas lo saben (2024) · Ian Capillé, Portugal · 11:45 min

Realitzat durant la residència artística al Festival Arbola 2024 amb el suport de LABEA i RCR Bunka Fundació.

La relació íntima entre la llum del sol i les fulles dels arbres també és fotogràfica: el color verd es produeix perquè l’espectre verd de la llum es reflecteix de tornada, ja que no s’aprofita en el procés de fotosíntesi de les plantes. Quines històries explica aquesta llum?

Adreça, fotografia i edició: Ian Capillé. Interpretació: Arantxa Ciafrino i So Dias. Música: Ill Memorize Every Line, música original de Breno Góes. Agraïments: Isabel Ferreira, Eduardo Bonito, Adriana Reyes, Catarina Saraiva, Claire Hurley, Ghislaine Estiu, Maitane Azpiroz, Marc Ranieri, Monika Aranda, Joana Costa Santos, i Nina Botkay.

ARQUITECTURA · L’espai lliure · Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal · Lacaton & Vassal

Presentats per Llàtzer Moix, periodista cultural i crític d’arquitectura

Aquesta conferència té el suport de Cercle Gespromat.

L’arquitectura és llibertat, generositat, plaer. Els grans espais generen una sensació essencial de llibertat. Els grans espais faciliten l’apropiació, afavoreixen les relacions dins dels espais, permeten situacions de plaer, per a fomentar les relacions entre les persones i promoure la vida social. Ampliar no vol dir malbaratar. Ampliar no vol dir encarir. Significa inventar espais per a usos i anar més enllà de les normes i estàndards que redueixen l’espai habitable. Això s’aplica tant als nous projectes com a la transformació d’emplaçaments existents. La transformació del que ja existeix sempre ofereix l’oportunitat de fer més amb menys. Transformar l’existent és generós, econòmic i ecològic.

Anne Lacaton (Saint-Pardoux-la-Rivière, França, 1955) es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de Bordeus el 1980. Diplomada en Urbanisme a la Universitat de Bordeus el 1984. Professora a l’ETH Zurich des del 2017. Professora convidada a la Escola Tècnica Superior de Madrid (ETSAM-UPM), Master Housing des del 2007; a l’EPFL Lausanne, el 2004, 2006, 2010-11 i 2017; a la Universitat de Florida: Ivan Smith Studio el 2012; a la University of NY-Buffalo: Clarkson Chair el 2013; al Pavillon Neuflize OBC-Palais de Tokyo, París, el 2013 i 2014; a Harvard GSD: Kenzo Tange 2011 & Design Critic 2015; a la Universitat de Sassari a Alghero el 2014 i 2015; a la TU Delft, els semestres 2016-17.

Jean-Philippe Vassal (Casablanca, Marroc, 1954) es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de Bordeus el 1980. Va treballar com a urbanista a Níger (Àfrica Occidental) de 1980 a 1985. Professor a la UDK de Berlín des de 2012. Professor visitant a la TU de Berlín, del 2007 al 2011; a la Peter Behrens School of Architecture de Düsseldorf, el 2005; a l’EPFL Lausanne del 2010 al 2011, al Pavillon Neuflize OBC-Palais de Tokyo, París, el 2013 i 2014; a la Universitat de Sassari a Alghero el 2014 i 2015.

La seva pràctica, Lacaton & Vassal, ha estat guardonada amb el Pritzker Architecture Prize 2021, el Lifetime Achievement Award, Trienal de Lisboa (2016); i la Fundació Mies van der Rohe, Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea (2019) juntament amb Frédéric Druot Architecture i Christophe Hutin Architecture per la transformació de 530 Habitatges al Grand Parc, Bordeus.