Programa obert 2017

El tema de l’edició 2017 ha estat el buit.

Les nou conferències van estar a càrrec de Carlos Ferrater, Jordi Badia, Carlos Kasner, Josep-Maria Mallarach, Hisao Suzuki,  Paco Azorín, Àngels Margarit, Richard Levene i Efrén García Grinda & Cristina Díaz Moreno.

El taller dels somnis

Un projecte de: American Hardwood Export Council (AHEC)
Amb la col·laboració de: IE School of Architecture and Design, Hay Festival Segòvia
Fabricat a: La Navarra Fusteria
Disseny de muntatge: Filipe Faustino, Andrea Buchner
Del 1 al 20 d’agost del 2017

Quatre dissenyadors –Izaskun Chinchilla, Benedetta Tagliabue, RCR Arcquitectes i Jacob Benbunan– han treballat conjuntament amb els reconeguts xefs Juan Mari i Elena Arzak, la directora del Premi Pritzker Martha Thorne, l’escriptor Javier Cercas i el paleoantropòleg Juan Luis Arsua objectes completament nous fabricats en fusta. Els objectes són els somnis de l’inspirador, però també els somnis del dissenyador, per intentar fer un disseny completament nou o provar idees que han estat donant voltes al cap, però que no havia tingut l’oportunitat anteriorment de fer-les realitat.

El Buit

Carlos Ferrater

Carlos Ferrater Lambarri (Barcelona, 1944) constitueix el 2006 amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB). És Doctor Arquitecte i Catedràtic de Projectes Arquitectònics de l´Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i dirigeix la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Doctor Honoris causa per la Universitat de Trieste, Premi Nacional d´Arquitectura 2009 i membre del Royal Institute of British Architects (2011).

Continuïtats

Jordi Badia

Jordi Badia (Barcelona, 1961) és arquitecte per l´Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Fundador i director de l’estudi d’arquitectura BAAS, combina l’arquitectura amb la docència al Departament de Projectes Arquitectònics de l’ETSAB. Col·labora amb el diari Ara i és editor del blog d’arquitectura HIC. Juntament amb Félix Arranz ha estat comissari de l’exposició Vogadors del Pavelló de Catalunya i Balears a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012. Destaquen obres seves com el Museu Can Framis, la rehabilitació del Museu d’Història de Barcelona i la seu del FAD.

El Taller dels Somnis

Carlos Kasner

Carlos Kasner (Madrid, 1964) és enginyer de muntanyes i ha treballat durant els darrers 25 promocionant la fusta de frondoses nord-americanes per a l’American Hardwood Export Council (AHEC), realitzant estudis de mercat, tasques de comunicació i organitzant tota mena d’esdeveniments. També és consultor independent per a algunes de les principals indústries de la fusta espanyoles per a l’assegurament de la qualitat dels seus productes i per al desenvolupament i la implantació de sistemes de cadena de custòdia.

El buit a la natura i en la reconnexió profunda amb ella

Josep Maria Mallarach

Josep Maria Mallarach (Olot, 1955) va ser el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (1985-1991) i va coordinar amb Josep Germain la primera avaluació del sistema d’espais protegits de Catalunya (2001-2003). Forma part del Grup de Treball d’avaluació de l’efectivitat de la gestió dels espais protegits de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la IUCN. Va redactar el capítol d’avaluació del Pla d’Acció dels Espais Naturals Protegits d’Espanya (2002) i la primera avaluació (2007). Des del 2001 dirigeix el màster d’espais naturals protegits de les universitats Autónoma de Madrid, Complutense i d’Alcalá de Henares. Ha publicat sis llibres i nombrosos articles. És fundador de l’associació Silene per estudiar, divulgar i promoure el patrimoni espiritual i cultural immaterial i els seus valors inherents, especialment pel que fa a la Natura.

La imatge silenciosa

Hisao Suzuki

Hisao Suzuki (Yamagata, 1957) va graduar-se a l’Escola de Fotografia de Tokio, 1979. Fascinat per l’arquitectura de Antoni Gaudí, arriba el 1982 a Barcelona, on fixa la seva residència. En 1986 comença a col·laborar amb la revista El Croquis, i es converteix en el seu fotògraf principal, contribuint d’aquesta manera al reconeixement de la publicació com al mitjà de difusió d’arquitectura contemporània amb més prestigi a nivell mundial. Les seves fotografies s’han publicat en gairebé totes les revistes internacionals d’arquitectura i disseny així com en nombrosos llibres.

L’espai poètic: el que es veu és una visió del que és invisible

Paco Azorín

Paco Azorín (Yecla, 1974) és escenògraf i director d’escena per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat més de dues-centes escenografies per a òpera, teatre, sarsuela i dansa als teatres europeus més prestigiosos. Com a escenògraf treballa habitualment amb els directors Lluís Pasqual, Carme Portaceli, Mario Gas, Francisco Negrín, Helena Pimenta, Sergi Belbel, Victor Ullate i Ernesto Caballero. Ha rebut, entre d’altres, el premi Campoamor per la millor producció 2015, el premi Ceres al millor escenògraf del 2013, el premi de les Arts Escèniques a la millor escenografia 2008 i el premi Josep Solbes 2005, totes dues de la Generalitat Valenciana.

Contenidors i distàncies

Àngels Margarit

Àngels Margarit (Tarrasa, 1960) és ballarina, pedagoga i coreògrafa. El 1985 inicia la trajectòria de la seva companyia Àngels Margarit/companyia MUDANCES per crear projectes que inclouen creacions per a l’espai escènic, site specifics, improvisació, vídeodansa, instal·lacions i la investigació en nous mitjans, amb una bona projecció internacional. També ha desenvolupat diferents programes pedagògics i imparteix regularment cursos i tallers a Espanya, Europa i Amèrica. Ha rebut nombrosos premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986), el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet, França (1988) i el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura d’Espanya (2010). Des del 2016 és directora artística de Mercat de les Flors a Barcelona.

Arquitecturas de tebeo

Richard Levene

Richard Levene (Madrid, 1957) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM), 1979. El 1982 funda, juntament amb Fernando Márquez, la revista El Croquis, del disseny gràfic del qual és responsable i la qual dirigeix fins a l’actualitat. El 2013 és nomenat Membre Honorífic del RIBA britànic. L’any 2014 li és atorgat el Premi de les Arts del Festival Internacional de Cinema i Arquitectura d’Avilés. Molt aficionat al còmic, col·lecciona còmics des de la seva infància- Ha impartit conferències sobre Arquitectura i Còmic a Logronyo, El Escorial, Santander i Toledo.

Macaronic

Efrén García Grinda & Cristina Díaz Moreno

Cristina Díaz Moreno (Madrid, 1971) i Efrén García Grinda (Madrid, 1969) són arquitectes per l’Escola Tècnica Superior de Madrid (ETSAM) i fundadors de l’amid.cero9. Tenen una àmplia trajectòria docent a l’AA School de Londres (2009-), la Universitat de Harvard (2015-), l’Akademie der Bildenden Künste a Viena, a l’ETSAM i ESAYA UEM, entre d’altres. Els seus projectes i escrits estan documentats en una publicació titulada “Third Natures, a Micropedia” (2014) i en una exposició a l’AA, Londres. Entre les seves obres hi ha el Globus d’Or per al MOT Tòquio, el Pavelló de les Palmeres per a Sharjah i la Fundació Giner dels Ríos a Madrid. Els seus treballs s’han publicat a El Croquis nº 184.