Programa obert 2016

El tema de l’edició 2017 ha estat el buit.

Les set conferències van estar a càrrec de Juan Carlos Sancho i Sol Madridejos, Eduardo Souto de Moura, Hisao Suzuki, Àngels Margarit, Alfons Flores, José Luis Raymond i Enric Batlle.

És la primera edició on s’incorpora l’escenografia amb motiu del I Workshop Internacional d’Escenografia.

Trànsit per l’escenografia espanyola contemporània

Comissari: José Luis Raymond
Disseny de muntatge: Zuloark
Nau del Espai Barberí
Del 1 d’agost al 11 de setembre de 2016

L’exposició dona a conèixer l’actualitat de la plàstica escènica espanyola a través de gairebé sis-cents espectacles estrenats a Espanya entre el 2010 i el 2015. La mostra explica com l’escenografia ha adquirit un paper destacat dins de l’escena contemporània espanyola i com la recerca de noves formes per explicar històries ha portat els escenògrafs espanyols a investigar i desenvolupar solucions plàstiques que donin suport al seu pensament creatiu.

Obra recent

Juan Carlos Sancho i Sol Madridejos

Sancho-Madridejos Architecture Office es forma el 1982, de la mà de Juan Carlos Sancho Osinaga (Sant Sebastià, 1957) i Sol Madridejos (Madrid, 1958), Doctor Arquitecte i arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid, participant en concursos d’arquitectura nacionals i internacionals, de caràcter obert o restringit, obtenint nombrosos premis. La seva obra ha estat difosa en exhibicions i publicacions nacionals i internacionals. Han estat professors convidats i han impartit cursos, màsters, conferències i classes magistrals a universitats i institucions de ciutats espanyoles i estrangeres.

Projectes recents

Eduardo Souto de Moura

Eduardo Souto de Moura (Porto, Portugal, 1952) és arquitecte per l’Escola Superior de Belas-Artes do Porto, 1980. Col·labora amb Noé Dinis el 1974, amb Álvaro Siza Vieira de 1975 a 1979, i amb Fernandes de Sá de 1979 1980. Del 1981 al 1991 treballa com a Professor Assistent del curs d’Arquitectura a la FAUP. Inicia la seva activitat com a professional liberal el 1980. Professor convidat a Paris-Belleville, Harvard, Dublín, Zuric, Lausana i Màntua. Rep diversos premis, participa a diversos seminaris i imparteix conferències a Portugal i a l’estranger. El 2011 rep el Premi Pritzker i el 2013 el Premi Wolf.

La llum màgica

Hisao Suzuki

Hisao Suzuki (Yamagata, 1957) va graduar-se a l’Escola de Fotografia de Tokio, 1979. Fascinat per l’arquitectura de Antoni Gaudí, arriba el 1982 a Barcelona, on fixa la seva residència. En 1986 comença a col·laborar amb la revista El Croquis, i es converteix en el seu fotògraf principal, contribuint d’aquesta manera al reconeixement de la publicació com al mitjà de difusió d’arquitectura contemporània amb més prestigi a nivell mundial. Les seves fotografies s’han publicat en gairebé totes les revistes internacionals d’arquitectura i disseny així com en nombrosos llibres.

Contenidors i distàncies

Àngels Margarit

Àngels Margarit (Tarrasa, 1960) és ballarina, pedagoga i coreògrafa. El 1985 inicia la trajectòria de la seva companyia Àngels Margarit/companyia MUDANCES per crear projectes que inclouen creacions per a l’espai escènic, site specifics, improvisació, vídeodansa, instal·lacions i la investigació en nous mitjans, amb una bona projecció internacional. També ha desenvolupat diferents programes pedagògics i imparteix regularment cursos i tallers a Espanya, Europa i Amèrica. Ha rebut nombrosos premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986), el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet, França (1988) i el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura d’Espanya (2010). Des del 2016 és directora artística de Mercat de les Flors a Barcelona.

L’escenografia segons Alfons Flores

Alfons Flores

Alfons Flores (l’Hospitalet del Llobregat, 1957) comença la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 al grup GAT de l’Hospitalet del Llobregat, del qual va ser cofundador. El seu treball inclou escenografies per a teatre, òperes, escenografia urbana i grans esdeveniments, col·laborant amb directors com Àlex Ollé (La Fura dels Baus), Calixto Bieito, Joan Anton Rechi, Joan Lluís Bozzo, Carlos Wagner i Guy Joosten. El seu treball ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona de 1996, 1998 i 2009. L’any 2000 va rebre l’Irish Times Theater Award a la millor Escenografia per Las Comedias Bárbaras.

Trànsit per l’escenografia espanyola contemporània

José Luis Raymond

José Luis Raymond (Portugalete, 1954) és llicenciat en Belles Arts i Pedagogia per la Universitat del País Basc a Bilbao i ha cursat estudis de postgrau sobre escultura i espai escènic a Varsòvia i Amsterdam. Com a creador plàstic, ha realitzat exposicions individuals i col·lectives, i té obra a col·leccions particulars, així com a museus a Polònia, Holanda, Suïssa i Espanya. Ha estat director d’escena de nombroses òperes i ha treballat com a escenògraf per al Centre Dramàtic Nacional (CDN) i per a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, entre d’altres. Actualment és professor titular d’Espai escènic a la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid (RESAD). És membre fundador de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya.

El jardí de la metròpoli

Enric Batlle

Enric Batlle Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona i doctor arquitecte des del 2002 sobre El Jardí de la Metròpoli, publicada per l’editorial GG i guanyadora del FAD 2012 Teoria i Crítica d’Arquitectura. És director del Màster de Paisatge MBLandArch i professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, tots dos a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Està especialitzat en paisatgisme i ha impartit multitud de conferències i màsters a tot el món.

Roig Batlle i Roig Architects neix el 1981 en societat amb Joan Roig per desenvolupar projectes d’edificació, planejament i paisatge. La seva extensa obra ha guanyat premis tant a nivell nacional com internacional.