Programa obert 2013

RCR Landscapes
Nau del Espai Barberí
Del 3 al 30 d’agost del 2013

RCR Landscapes és una col·lecció de fotografies que l’arquitecte italià Emiliano Roia va fer a l’agost del 2012 durant el Workshop Internacional d’Arquitectura i Paisatge. Experimentar projectes al seu propi lloc sempre és únic: l’escala de l’edifici o l’espai, i l’atmosfera general del lloc tenen un paper crucial a les seves impressions.

Les fotografies es van publicar en un llibre-catàleg editat per RCR BUNKA Fundació Privada.

En espiral
Espai Barberí
Del 3 al 30 d’agost del 2013

La cartografia i l’experiència marquen l’acció de l’Espai Barberí. Qüestió d’escala. I de mà. Daniel Terzano fa precisament això amb els seus models: transcripcions a escala 1:1 fetes passant el seu braç pel cos de l’individu. Són rellevants la posició del model, el gest, l’actitud. Cada situació que viu (o que provoca) cada model queda recollida en un sol traç continu. Com en un mapa, l’espai col·lapsa en dues dimensions.

Performance
Carrer Fontanella, Olot
29 d’agost del 2013

El retrobament amb el lloc: Canvi de paradigma, societat i paisatge

Joan Nogué

Joan Nogué (Hostalets de Bas, 1958) és catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l´Observatori del Paisatge de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster a la Universitat de Wisconsin, EUA. Ha estat professor visitant a universitats europees i americanes. Treballa en dues grans línies de recerca: el pensament geogràfic i territorial i l’anàlisi del paisatge des de l’òptica dels estudis culturals. Ha publicat diversos llibres i articles a revistes internacionals. És col·laborador habitual de La Vanguardia. Ha rebut el Premi Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat (2009) i el Premi d’Assaig Joan Fuster pel llibre Paisatge, territori i societat civil (2010).

Toponímies

Ramon Bosch & Bet Capdeferro

L’estudi bosch.capdeferro neix de la mà de Ramon Bosch (Girona, 1974) i Bet Capdeferro (Girona, 1970), arquitectes per Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB-PUC), el 2003 a Girona. La seva activitat professional ha estat sempre acompanyada per la docent a Barcelona, Zuric i Girona. La seva obra ha estat reconeguda amb premis FAD i seleccionada a diverses edicions de la Biennal Europea del Paisatge. Destaquen els guardons del Premi Joves Arquitectes de Catalunya 2002, el Premi d’Arquitectura de Girona 2010 i 2012, el Premi de Ceràmica ASCER 2011 i la Menció Especial Arquitecte Emergent del Premi Mies van der Rohe 2011.

RCR i el paisatge: ecotops i camp de cultiu, diagrames i atmosferes

Josep Maria Montaner

Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954) és doctor arquitecte i catedràtic de Composició Arquitectònica de l´Escola d´Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Codirigeix amb Zaida Muxí el Màster Laboratori de l’Habitatge del segle XXI. Ha impartit cursos i conferències a Europa, Amèrica i Àsia. És autor de més de trenta llibres, com Després del Moviment Modern(1993); La modernitat superada (1997); Arquitectura i crítica (1999); i Sistemes arquitectònics contemporanis (2008). Col·laborador amb els diaris El País i La Vanguardia, ha rebut el Premi Nacional d’Urbanisme a la iniciativa periodística 2005 del Ministeri d’Habitatge, i publica a revistes nacionals i internacionals.

Obra recent

Ryue Nishizawa

Ryue Nishizawa (Tòquio, Japó, 1966) és arquitecte per la Yokohama National University, 1990. Va fundar SANAA amb Kazuyo Seijima el 1995 i el seu propi despatx el 1997. Entre els treballs pel seu compte figuren la Casa de final de Setmana (1998), la Casa Moriyama (2005), La Casa A (2006) i el Centre d’Art Towada (2008), totes a Tòquio. Entre les obres més emblemàtica de SANAA hi ha el Museu d’Art Contemporani del segle XXI a Kanazawa (2004), el New Museum of Contemporary Art de Nova York (2006), el Centre d’Ensenyament Rolex (2009) de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) a Suïssa, i el museu Louvre Lens (2012) a França. El 2010 va rebre el Premi Pritzker.