El sentit de la cultura a l’univers de la creativitat compartida

La fundació constituïda l’any 2013 rep el nom de ‘bunka’ que significa ‘cultura’ en japonès. Amb el nom s’estableix la naturalesa cultural de la fundació i es realça l’enllaç amb la cultura japonesa especialment que els seus fundadors han cultivat al llarg dels anys arran d’un viatge el 1990 al país que més ha marcat la seva arquitectura i la seva relació amb el paisatge. Si les seves arrels beuen de la bellesa del paisatge de la Garrotxa, és la sensibilitat i el respecte per la naturalesa japonesa la que els ha donat ales, confirmant una cosa que fins aleshores potser només intuïen: que el paisatge pot ser un element transversal i transcendental. Tot espai es torna des de llavors en paisatge.

Si busquem l’etimologia de la paraula ‘bunka’ en japonès, veurem que es compon de dos kanjis: 文化. 文 (bun) significa ‘oració’ i ‘art’, i 化 (ka) vol dir ‘canvi’. Podria ser un bell guió per a un món en constant canvi. Com assenyalen Rafael, Carme i Ramon a diverses entrevistes, estem a l’era de la complexitat i la incertesa. Davant la inestabilitat del canvi podem respondre amb la creativitat des de l’observació del que és essencial.

D’altra banda, hi ha el significat de ‘cultura’ en la nostra pròpia llengua que prové del llatí ‘cultus’ i deriva alhora del participi del verb ‘colere’ que té diversos sentits com ‘habitar, residir, habitar’, ‘cultivar, llaurar, cuidar’, ‘cuidar, tractar’, ‘celebrar amb reverència, honrar, respectar i apreciar’. La cultura seria, per tant, allò essencial de l’hàbitat, cura, llaurat, honra, respecte i celebració.

Descobrim com a l’arrel de la cultura es troba l’arquitectura pel que fa a l’hàbitat i el paisatge com a terra llaurada per l’home. Són nocions que retroben un sentit especial quan l’objecte de la fundació és estimular socialment la valoració de l’arquitectura i el paisatge i, implícitament, les arts i la cultura en general.

Com es traslladen aquestes intencions a la realitat d’una fundació privada sense ànim de lucre?

D’una banda, hi ha el propi patrimoni i llegat creat per RCR Arquitectes a través de la seva obra arquitectònica, els seus dissenys, obra sobre paper o altres suports i el seu pensament que s’arxiva, custodia i difon des de la fundació amb exposicions, publicacions, audiovisuals i oferint visites guiades i itineraris. La fundació ofereix a més assessorament tècnic per garantir la conservació del patrimoni arquitectònic.

A aquestes activitats s’hi afegeix l’organització de tallers d’arquitectura i paisatge, fotografia i audiovisual, escenografia i dansa, filosofia i tota expressió que contribueixi a l’experiència del cos a l’espai i al refinament de la percepció amb tots els sentits. Des del 2008 s’imparteixen tallers d’estiu a l’espai Barberí i des del 2017 a la Vila. La fundació coorganitza els cursos contribuint al seu finançament mitjançant convenis de col·laboració amb institucions públiques i privades i amb empreses, que fan possible els alts nivells en la docència i l’articulació d’un programa multidisciplinari. Els tallers responen a la idea de compartir, que és la manera de fer dels fundadors, i ofereixen l’oportunitat de conèixer les claus essencials des de la pròpia experiència.

El Programa Obert és una activitat complementària a la dels tallers, on la conversa multidisciplinària nodreix l’experiència in situ amb una ment oberta a tota mena de veus que contribueixen a entendre el món que ens envolta i com transformar-ho des de la creativitat. De mica en mica ha anat adquirint un pes específic propi.

L’espai Barberí acull múltiples activitats relacionades amb festivals que se celebren a la ciutat d’Olot, inserint-se així a l’agenda cultural amb la participació al festival de dansa i les arts vives Sismògraf, el festival de música Elmini, el festival Lluèrnia dedicat a instal·lacions de llum i foc, o lectures dramatitzades i performances, seguint la seva vocació com un punt d’activitat cultural humanista independent lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant així de la descentralització de la cultura i en la formació de nous models d’intercanvi.

La fundació també acull altres Fons Especials, com és el cas de l’artista Jesús Vilalta i Güell, pare de Ramon Vilalta, donació prevista de la família Vilalta Pujol, i recentment amb la donació de l’arxiu complet del fotògraf Hisao Suzuki. A més, disposa del dipòsit de peces de la col·lecció de l’antiga foneria Barberí que es poden veure al seu lloc d’origen i conformen un petit museu per a la interpretació de la història i les seves empremtes a l’espai Barberí actual. Entre altres llegats rebuts figuren incunables de la família Trincheria i una col·lecció de la revista d’arquitectura japonesa GA des dels anys 1970.

La fundació està ampliant el seu centre gravitatori de la fosa a l’espai Barberí i les reserves al carrer Fontanella, que aspira a convertir-se en un eix cultural de la ciutat d’Olot amb el museu de la Garrotxa i el museu dels Sants d’Olot, a l’organització d’activitats a RCR la Vila a la Vall de Bianya , on els seus fundadors han creat un centre de recerca per a l’experimentació de l’espai, on el seu braç cultural pot contribuir des del bagatge de més de 15 anys de tallers i 10 anys de programes de conferències i activitats artístiques.

Així tornem al binomi d’arquitectura i paisatge com a nucli generador de cultura, situant la creació entre l’habitar i treballar el nostre futur.