Fer sorgir l’embrió de la idea per a un tram de costa, idíl·lic, cap al nord del Mar Roig, amb un clima més temperat que zones més al sud o més centrals d’Aràbia Saudita, per a un nou assentament que conjugui vida d’habitants que hi resideixin amb vida de visitants. És un equilibri territorial el que cal preservar que posa a la balança el desert i els seus wadis amb el mar ple de coralls. Per això s’aconsella la creació de petits nuclis de 2.000 persones per tal de no saturar, de manera irreversible, determinats punts el territori per sobre-implantació, consum d’energia, generació de residus, i establiment d’infraestructures de comunicació.

En un equip multidisciplinari participem en unes jornades promogudes pel Ministeri de Medi Ambient francès per tal de debatre i proposar millores globals en territoris francesos menys afavorits i també assenyalant el camí d’actuacions puntuals, enteses com a fars, que ajudin en el camí de transformació.

Des del 1989 assessorem per aconseguir que la vida i l’activitat en el sí del Parc Natural no s’aturin però que no malmetin el paisatge ni en facin un pessebre obsolet. Una actualització permanent a partir de comprendre les bases que han generat el llegat que ens ha arribat fins avui i que volem llegar, nosaltres també, amb plenitud i actualització de valors i sense reproduccions banals. Aconsellem a qui té necessitats d’actuació en la direcció de preservar la vàlua paisatgística del territori d’acord amb els criteris del planejament i d’acord amb el coneixement de l’existent, que el seu estudi va portar a la redacció i publicació del llibre “Les cases que no criden”.